Pot ser sobren les paraules davant la bellesa d'alguns
dels racons i petites cales que s'amaguen entre els penya-segats.
Contrastos de colors fascinants. El blau del cel, el verd
dels pins, aferrats a les roques, besant les onades d'un mar de colors
tornassolats a primeres hores del matí.
Massa poètic?
Pot ser. Sigui com sigui, aquests paratges no deixen
indiferent al viatger.
Ruta molt ben senyalitzada. Tan sols cal seguir el
GR(marques blanques i vermelles), tota l'estona).
Tan sols una pega. Des de Sant Antoni de Calonge a Platja
d'Aro, el camí està tallat en un parell de punts.
Alguns despreniments, un tros de camí enfonsat i la
despreocupació i la manca de manteniment per part dels ajuntaments
corresponents, fan que en aquests trams s'hagi de fer una volta, o fer com jo:
passar amb molt de compte i fer com les cabretes, saltar i passar com es pugui.
Recomano aquest camí a tothom. Assequible i amb no massa
desnivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada