L'inicií d’aquesta ruta circular. Comencem la caminada
seguint paral·lels el curs del riu fins a trobar el Pont de Vilomara o Pont
Vell sobre el Llobregat. És un pont de pas de vianants d’origen medieval
d'esquena d'ase sostingut per nou arcs.
Després de passar, ens enfilem per un camí pavimentat i
més endavant, seguint les marques grogues i blanques de PR seguim un corriol a
mà dreta que va pujant, quan trobem una cruïlla ens arribem a un mirador que
també queda a mà dreta, amb molt bones vistes de El Pont de Vilomara i el seu
Pont Vell.
Tornem a la cruïlla i seguim camí per trobar el pont de
les Arnaules o pont Foradat, és un pont natural de roca que l’aigua ha
construït amb el pas del temps. Es tracta d'una llarga llenca de roca calcària
nummulítica d’uns 27 m de longitud, i l'amplada oscil·la entre els 2,7 m de la
secció més ampla, als només 85 cm de la més estreta i queda suspès a 10,7 m,
damunt del torrent.
Després de visitar aquesta meravella geològica seguim pel
corriol que al cap de poc comencem a pujar zigzaguejant per arribar al turó de
Punta Sabata i gaudim d'unes vistes fantàstiques des del cim.
Continuem per camins i corriols passant pel cim del
Cingle de Roca Tinyosa, en aquest lloc, podrem gaudir d’unes fantàstiques
vistes del meandre del Llobregat.
Continuem camí traspassat el canal de la mina i ens
arribem a la casa de Hortes i a la font del Soroll molt a prop de la casa.
Segons sembla, antigament era una zona d’esbarjo, però actualment es troba en
una situació d’evident deixadesa. Malgrat tot, encara s’hi poden veure un
parell de safaretjos amb la data de 1910 inscrita.
Des d’aquí podrem observar els penya-segats de la Roca
Tinyosa (de més de 80 metres de desnivell). El nom sembla fer referència a les
taques fosques que presenten la cinglera, originades pel creixement d'algues
allà on regalima l'aigua de pluja.
Continuem remuntant per la pista al costat del Llobregat
i el traspassem per una passera per visitar la Casa de les Tines, on hi ha un
conjunt de set tines perfectament conservades que destaquen per la seva
disposició alineada. Darrere i tocant a les tines hi ha la casa amb un taller
de ceràmica, (les tines de pedra i morter de calç eren dipòsits per
emmagatzemar vi que es varen construir als segles XVIII i XIX, molt típiques
d’aquesta zona).
Seguim per pista i ens arribem als Tres Salts o Ulls del
Llobregat. En aquest indret, el riu Llobregat forma una presa natural entre
roques calcàries. Amb els anys i el pas del riu, s’han format canalons i forats
d’on brolla l’aigua, impulsada per un desnivell d’uns dos o tres metres,
provocant el sorgiment d’una presa natural.
Traspassem la pista i anem a visitar la Tina Llobregat
amb la seva respectiva cabana, presentant molt bon aspecte, continuem pel
camine't passant pel cim de la cinglera dels meandres de la riera de Mura o de
Sant Esteve, gaudint d’unes molt bones vistes, casi aèries de les Tines de les
Solanes.
Arribem a una pista que seguim a mà dreta baixant i al
cap de poc, traspassant l’altre costat de la Riera de Mura arribem a les Tines
de les Solanes.
És un conjunt format per onze tines i dues edificacions
auxiliars ,estan situades al costat mateix de la riera. Vuit de les tines i dos
cabanes, ben conservades, i a prop, un segon conjunt de tres tines sense la
part superior, força malmeses.
Continuem per un caminet seguint el GR. que puja pel mateix costat de la riera i continuant per pista i camins arribem a un altre conjunt de tines, són les de Rubiralta, estan al costat mateix del camí on hi ha un encreuament.
Ens arribem fins el riu per contemplar la Gola del
Bigaire. La zona és plena de grans blocs de roques erosionades pel riu. Es diu
la gola del Bigaire perquè la llegenda diu que un bigaire (home que es dedicava
a conduir troncs flotants riu avall) s’hi va ofegar en aquest lloc.
Tornem a l’encreuament on hi ha les tines i seguim el
camí que va paral·lel al riu Llobregat arribem a on hem aparcat el cotxe donant
per acabada aquesta entretinguda i cultural ruta.
