L'Hort de Getsemaní (Vidrà)

Recorregut:  Font de Torrents – Bauma de la Vila - Els Rònecs – L’Hort de Getsemaní - Can Mic – Sant Bartomeu de Covildases - la Vila Vella.

          

Hi ha llocs desconeguts gairebé per tothom, que amb prou feines surten als mapes. Un d’aquests llocs és l’Hort de Getsemaní. Nom insòlit per un lloc ben a prop de casa nostra.
Aquesta referència la vaig tenir al llegir una descripció en el llibre “Puigsacalm” de l’editorial Alpina editat l’any 1951 del prolífic autor de guies excursionistes, Ramon Vinyeta. (Una de les primeres guies publicades per l’autor)

Diu textualment: “S’ha donat aquest nom (Hort de Getsemaní) a un recinte o clos natural regularment pla i envoltat de timberes i monòlits de considerable elevació i rara figura, plens d’esvorancs i separats entre si per estrets passadissos.. En cas d’escaure-s’hi cap al tard, quan els raigs de sol il·luminen de tonalitats rogenques les parets de les timberes, hom s’encomana el rar ambient que allí predomina, i una estranya basarda envaeix l’ànim i l’esperona a allunyar-se...”

 

 
Enfilem ara una pista forestal per la part fins a desembocar en una cruïlla de camins. Aquí hi veiem diversos rètols amb el nom de Bac dels Rònecs i Vila Vella.

Seguim els rètols i entrem al bosc per un camí força estret que va vorejant la riera dels Rònecs. Deixem el collet i seguim cap a la dreta per la cara Nord i anem davallant fins a trobar un rètol metàl·lic on diu: Bauma de la Vila (esquerra) o bé L’Hort de Getsemaní i Rònecs (dreta). Seguim cap a l’esquerra fins arribar a la riera i al costat mateix i veiem la Bauma de la Vila.

Aquestes baumes estan situades en un lloc molt humit i feréstec. Formen varies cavitats i conserven encara parets i pilars. Es diu que al primer terç del segle XIX encara hi vivia gent. Hi ha qui diu que l’autèntic “Rònecs” eren aquestes tres baumes i quan es va fer la casa, aquesta li va manllevar el nom.

 Per anar a l’Hort de Getsemaní, cal tornar a recular fins a l’última bifurcació i agafar el corriol que havíem deixat a la dreta.

l’Hort de Getsemaní.

El lloc és totalment feréstec i molt enfonyat. Encara hi ha força neu.  L' indret el trobem totalment tapat per la gran quantitat de branques caigudes degut a la forta nevada del passat desembre i també per el fet d’esser un lloc poc freqüentat.

 

 

Travessem un torrent i tot seguit un filat i per un terreny assolellat en forta pujada arribem a unes antigues feixes on al damunt i situada en un terreny pla hi ha la casa dels Rònecs.

Aquesta casa està enrunada però es conserven les parets i l’obertura de les portes. Els Rònecs va ser construïda en aquest lloc potser per aprofitar alguna de les grans roques com a paret d’algun corral o de la mateixa casa.

 

Esmorzem dalt la carena, el costat de can Mic, en un petit collet. Al fons veiem l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases

  

El sol ja ha fet acte de presència i el dia es presenta magnífic.
Anem seguint els senyals del GR fins arribar a la gran masia de la Vila Vella o la Vila de Bosquerons. Aquesta casa està situada en un lloc alterós i molt visible, a 1.010 m

Val la pena fer-hi una parada i contemplar la gran vista panoràmica que s’observa.

Arribem a la casa de La Vila Vella i a partir d’aquí només ens cal anar seguint aquesta pista forestal marcada amb senyals de GR. Durant la baixada podem gaudir d’una bona vista del vessant nord de la serra de Curull. 

 

Seguim cap a la dreta i finalment arribem al pont sobre el riu Ges. Punt final de la sortida d’avui.

 

Hem tingut avui l’al·licient de redescobrir un lloc mig perdut i oblidat; però tot i així, l’encant de l’Hort de Getsemaní està intacte i val la pena arribar-s’hi aprofitant alguna sortida per aquesta bonica zona del Bisaura.

Crònica    Assumpta